1. Criteri de selecció
Geològic, botànic, faunístic i paisatgístic.

2. Localització i límits
Tenen la capçalera a la serra de l'Obac. Aquí són torrents de gran pendent i força erosiva que segueixen traçats tortuosos fins a desembocar al Llobregat. Les rieres de Mura (també de Sant Esteve o dels Nespres) i de Talamanca neixen als voltants del Montcau. Els torrents de la Fontfreda i d'Estenalles formen la riera de Mura després d'unir les seves aigües. Els torrents de la Vall i de la Font del Jueu originen la de Talamanca. Ambdues rieres conflueixen a Sant Esteve per anar a desembocar al Llobregat, prop dels Tres Salts.

Els torrents del Sot de l'Infern i del Sot de Matarrodona formen la riera de Santa Creu. Per la seva banda, el torrent del Flequer drena el sud del Montgròs i conflueix amb el de Rocafort sota ca n'Oristrell, abocant més tard a la riera de Santa Creu.

3. Extensió
L'itinerari total de cadascuna de les rieres és d'uns 20 km.

4. Accés
A la desembocadura de la riera de Mura s'hi arriba pel camí que baixa des de Viladordis fins als Tres Salts. El camí enfila la vall de la riera de Sant Esteve. A 2 km de Navarcles per la carretera BV-1221 un camí baixa a la riera. Més amunt, la pista Rocafort-Mura segueix un bon tram de la riba dreta de la riera. A la vall de Santa Creu s'entra pel Pont de Vilomara, per una pista que segueix fins al Farell i Puigdoure. Una altra pista que surt de la carretera BV-1224 de Rocafort s'endinsa per la vall del Flequer.

5. Descripció de la zona
Aquestes rieres han excavat valls estretes i tortuoses amb susccessió de meandres. En acostar-se al Llobregat les valls s'enfonsen i alguns vessants esdevenen cingles. La zona es va veure molt afectada pels incendis de 1985.

6. Ocupació del terreny
La zona en conjunt està poc habitada. Hi trobem, però, tres petits pobles: Mura, a tocar de la seva riera; Talamanca i Rocafort, situats dalt d'una carena. També hi ha algunes urbanitzacions a la rodalia de Rocafort. Gran part d'aquestes àrees són antigues zones agrícoles abandonades.

7. Interès
Les rieres s'originen a la zona de conglomerats del Montcau i de la serra de l'Obac. Després travessen la sèrie sedimentària eocènica marina (gresos, margues i calcàries). Al tram final la riera de Sant Esteve s'obre pas per les calcàries noduloses d'origen coral·lí. La consistència variable dels estrats de roca fa que sovint l'aigua no llisqui avall i formi gorgs com el de Sant Esteve. En retallar els diferents estrats de roca sedimentària, la riera de Mura ha posat al descobert fòssils característics de l'Eocè marí al Bages, com el gran cargol Cerithium giganteum, nummulits, coralls, briozous, ostres, petxines i equínids.

El bosc caducifoli de ribera resisteix en alguns trams de les rieres de Mura i Santa Creu. Està format principalment per l'àlber (Populus alba), el pollancre (Populus nigra), el salze (Salix alba), el gatell (Salix cinerea) i la sarga (Salix eleagnos). Vora l'aigua creix el canyís (Phragmites australis), les bogues (Typhya angustifolia i T. latifolia), el creixen (Nasturtium officinale), el creixen bord (Apium nodiflorum), la dolceta (Samolus valerandi), la salicària (Lythrum salicaria, Lysimachia ephemerum), l'herba disentèrica (Pulicaria dysenterica), les veròniques (Veronica anagallis-aquatica i V. beccabunga) i els epilobis (Epilobium hirsutum i E. parviflorum). Al torrent del Flequer es troba la selaginel·la (Selaginella denticulata), una petita i curiosa falguera. Als cingles obacs hi ha clapes d'auró negre (Acer monspessulanum) amb un sotabosc de boix (Buxus sempervirens). A l'obaga sota la casa del Farell s'alcen unes magnífiques pinasses de més de 120 anys d'edat, i a la cruïlla amb el camí del Puigdoure hi ha la gran alzina dels Penitents.

L'aigua de la riera és força neta i permet la presència d'una nodrida fauna aquàtica. S'hi poden observar larves de tricòpter, conegudes amb el nom de cucs de capsa, els sabaters o les serps d'aigua (Natrix maura).

8. Amenaces
La pedrera de Talamanca, propera a la confluència de les rieres de Mura i Talamanca, la captació d'aigua per a les urbanitzacions, els incendis forestals i l'excessiva freqüentació són les amenaces més evidents d'aquests espais.