1. Criteri de selecció
Geològic, botànic, faunístic i paisatgístic.

2. Localització i límits
Al sud-est de la comarca, limitant amb el Vallès Occidental. Forma part de la serralada Pre-litoral catalana i fa de divisòria entre la conca del Llobregat i la del Ripoll. La serra de l'Obac i el Montcau separen les dues comarques. Les canals de les Teixoneres i del Sot de la Bóta són afluents de la riera de les Arenes.

3. Extensió
13.694 ha.

4. Accés
Des de Terrassa o Talamanca, per la carretera BV-1221 wn direcció al coll d'Estenalles. També des de Terrassa o Rellinars per la B-122. Des de Monistrol de Calders o Sabadell, per la B-124. Des de Sant Vicenç de Castellet, per la BV-1229. Des del Pont de Vilomara, per la BV-1224.

5. Descripció de la zona
Formada per dues carenes, la de Sant Llorenç del Munt i la de l'Obac. La de Sant Llorenç s'estén en direcció N-S aproximadament des del Montcau (1.053 m) fins a la Mola (1.095 m), i s'uneix pel coll d'Estenalles (870 m) a la serra de l'Obac, carena de menors altituds, com Castellsapera (940 m), el turó del Castellar (931 m) i el turó de Tres Creus (930,5 m). Ambdues carenes queden separades pel curs alt de la riera de les Arenes, afluent del Llobregat. El paisatge presenta cingleres escarpades, replans, sots i canals formats pels conglomerats eocènics i oligocènics. La fauna i la vegetació és mediterrània, però amb importants aportacions eurosiberianes. El clima és mediterrani subhumit.

El parc natural està gestionat per la Diputació de Barcelona. Hi ha un centre d'interpretació al coll d'Estenalles, punts d'informació al monestir de Sant Llorenç del Munt i a la Casa de l'Obac, i un centre de documentació a Terrassa.

6. Ocupació del terreny
La presència humana prové del Neolític, com ho demostren les troballes fetes a la cova Simanya (Sant Llorenç Savall), a la cova del Mal Pas (Mura) o a la cova del Frare (Matadepera). Al cim de la Mola hi ha el monestir benedictí de Sant Llorenç del Munt, romànic de la primera meitat del segle XI. El poble de Mura està al mig del parc, mentre que Rocafort i algunes urbanitzacions se situen a la perifèria. Llevat d'una mínima activitat agrícola i ramadera, la pràctica totalitat del parc és massa forestal.

7. Interès
En el context de la Depressió Geològica de l'Ebre, aquestes serres formen part dels anomenats altiplans Meridionals.  El conjunt és producte de l'erosió diferencial que ha denudat la zona de materials detrítics fins, respectant les masses de materials detrítics grossos, formades per conglomerats eocènics i oligocènics. En els sectors més meridionals els materials es troben encavalcats per materials mesozoics i del sòcol paleozoic, fet observable a la serra dels Brucs (Matadepera) i al turó de l'Avellaner (Vacarisses). Els conglomerats, originats durant l'Eocè i l'Oligocè, s'aixecaren durant el Miocè i la posterior erosió originà un paisatge de tipus montserratí, de relleu esglaonat amb nombroses esquerdes, coves, surgències i avencs. D'aquest conjunt destaca l'avenc de l'Espluga, de 127 m de profunditat; la cova de la Cort Fosca, de 110 m de recorregut; i les coves de Mura. La naturalesa i edat dels còdols és molt diversa: hercinians, triàsics i rarament cretacis. La formació del relleu montserratí ve condicionada per la litologia i per l'existència d'una xarxa molt desenvolupada de diàclasis. La naturalesa calcària del ciment fa que l'aigua dissolgui les parets i eixampli les fissures.

El parc està ocupat per una gran extensió continua de boscos de planifolis: alzinars i rouredes. El predomini del terreny abrupte i pedregós va dificultar l'establiment de l'agricultura, i l'única activitat d'aprofitament del bosc ha estat l'obtenció de llenya i carbó. L'alzinar és el bosc que ocupa més extensió: alzinar amb marfull a les parts més baixes i alzinar muntanyenc a les més altes. Per la seva raresa destaquen les rouredes de roure de fulla gran (Quercus petraea), a les canals de les Teixoneres i al sot de la Bóta (Mura). Es tracta d'una illa de vegetació centreeuropea enmig d'una zona d'espècies mediterrànies. La presència del faig (Fagus sylvatica) a les Teixoneres i en determinats punts de freixe de fulla gran (Fraxinus excelsior) i del trèmol (Populus tremula) ho confirma. També és notable per la seva raresa el teix (Taxus baccata), que creix només en algunes canals humides de la zona més alta. Dos arbres mereixen el qualificatiu de monumentals: l'alzina del Vent, al començament del camí que va de la coma d'en Vila al turó de Tres Creus; i el roure de Palau, a la carena del Pagès. Entre les espècies vegetals no arbòries destaca el gavó rotundifoli (Ononis rotundifolia), una papilionàcia pròpia de l'àrea submediterrània però que no es troba enlloc més del Bages. La cargola de roca (Erodium foetidum ssp. glandulosum) viu a les codines acompanyada de l'almesquí (Narcissus assoanus). A les esquerdes de roques ombrejades arrelen l'orella d'ós (Ramonda myconi), relíquia de la flora preglacial, i la corona de reina (Saxifraga callosa spp. catalaunica), una subespècia endèmica d'aquí i de Montserrat.

La fauna mediterrània presenta espècies eurosiberianes com el talpó roig (Clethrionomys glareolus), el talpó muntanyenc (Microtus agrestis), la colobra llisa septentrional (Coronella austriaca) o la salamandra (Salamandra salamandra). Les espècies mediterànies més importants són el porc senglar (Sus scrofa), l'astor (Accipiter gentilis), el gamarús (Strix aluco) i el ratolí de bosc (Apodemus sylvaticum). Altres espècies de rapinyaires menys freqüents són l'àguila cuabarrada (Hieraetus fasciatus), el falcó peregrí (Falco peregrinus) i el duc (Bubo bubo). Aus hivernats significatives són el pelaroques (Tichodroma muraria) i el cercavores (Prunella collaris). A les coves és notable la població de rat-penats (Mineopterus schereibersii) i la presència d'insectes com el Trogloharinus kiesenwetteri, un coleòpter cavernícola endèmic que també es troba a Montserrat. Un altre invertebrat destacable és el cargol Xeroplexa montserratensis.

8. Amenaces
La massificació de visitants i el perill d'incendis forestals són les amenaces més greus. També la circulació de motos i l'explotació de pedreres.