1. Criteri de selecció
Faunístic.

2. Localització i límits
Al sud de Santpedor, a tocar de la població, en els terrenys que ocupava l'antiga bòbila, actualment enderrocada.

3. Extensió
4 ha.

4. Accés
Des de l'interior de la vila, pel carrer que volteja el convent de Sant Francesc, que enllaça amb un camí que creua, per un pont, la via dels FGC.

5. Descripció de la zona
L'extracció d'argiles a partir dels anys 20 va provocar un aflorament d'aigua i va fer aparèixer aquest petit estany, el nivell d'aigua del qual depèn de la pluviositat. Una sanefa de vegetació helofítica circumda bona part de l'àmbit inundat. Un projecte de restauració va permetre la clausura d'un abocador proper i el condicionament de l'estany i el seu entorn.

6. Ocupació del terreny
Hi ha restes de l'antiga bòbila i a la zona col·lindant una fàbrica tèxtil. Les actuacions de condicionament van incloure la instal·lació d'un aguait per a l'observació de la fauna.

7. Interès
Destaca per l'elevat interès faunístic en l'àmbit de l'ornitologia i per la seva importància en la reproducció d'amfibis. És un dels escassos hàbitats humits del pla de Bages i això fa que s'hi aturin espècies ornítiques poc observades al Bages.

Entre les ardeides s'han observat el martinet de nit (Nycticorax nycticorax), el martinet blanc (Egretta garzetta), el martinet ros (Ardeola ralloides) i l'agró roig (Ardea purpurea). També interessants espècies limícoles com la gamba roja (Tringa totanus), la gamba roja pintada (Tringa erythropus), la gamba verda (Tringa nebularia), la valona (Tringa glareola), el batallaire (Phylomachus pugnax), el cames llargues (Himantopus himantopus), el corriol gros (Charadrius hiaticula), el tèrrit variant (Calidris alpina), el tèrrit petit (Calidris minuta) i el tètol cuanegre (Limosa limosa). Esporàdicament també s'han observat la gavina menuda (Larus minutus), el capó reial (Plegadis falcinellus), l'aguila pescadora (Pandion haliaetos) i el rascletó (Porzana parva). Espècies més habituals són la cigonya (Ciconia ciconia), el fumarell carablanc (Chlidonias hybridus), el fumarell negre (Chlidonias niger), diverses varietats de cuereta groga (Motacilla flava) i altres passeriformes com el bitxac rogenc (Saxicola rubetra), la boscarla dels joncs (Acrocephalus schoenobaenus) i l'oreneta de ribera (Riparia riparia). D'entre les anàtides migrants es poden esmentar l'ànec piulaire (Anas penelope), el xarrasclet (Anas querquedula), el xarxet comú (Anas crecca), el morell cap-roig (Aythya ferina), el morell xocolater (Aythya nyroca), l'ànec griset (Anas strepera), l'ànec cuallarg (Anas acuta) i l'ànec cullerot (Anas clypeata). Hi nidifiquen el cabusset (Tachybaptus ruficollis), l'ànec collverd (Anas platyrhynchos), la fotja (Fulica atra), el corriol petit (Charadrius dubius), el martinet menut (Ixobrychus minutus), el rascló (Rallus aquaticus) i el balquer (Acrocephalus arundinaceus). Algunes espècies hivernants són la xivitona vulgar (Actitis hypoleucos), la xivita (Tringa ochropus), el becadell comú (Gallinago gallinago) i l'esplugabous (Bubulcus ibis). També el repicatalons (Emberiza schoeniclus) i l'esparver vulgar (Accipiter nisus).

8. Amenaces
La presència humana s'ha incrementat molt darrerament. La filtració de purins provoca la contaminació i eutrofització de les aigües.