1. Criteri de selecció
Botànic i geològic.

2. Localització i límits
La Malesa és l'àrea del vessant obac del Cogulló de Sallent i la seva continuació cap a l'oest. La zona pertany a la conca del torrent de Soldevila, separada de la del riu d'Or pels altiplans de Ridor. L'altitud va dels 300 als 400 m.

3. Extensió
Unes 54 ha. Hi ha dues rouredes, de 8 i de 3 ha.

4. Accés
De Sallent surt un camí ample en direcció sud-oest que porta a Santpedor. Al cap d'uns 2 km el camí travessa el torrent de Soldevila i pocs metres després hi ha un altre camí que va cap al sud. Seguint-lo uns 200 m s'arriba a un turonet, d'on surt un corriol cap a l'est que, deprés de travessar uns prats de jonça, porta a la roureda.

5. Descripció de la zona
El relleu del vessant, amb un pendent mitjà del 25%, és esgraonat. La relativa humitat del sòl converteix la zona en un espai amable, amb prats encatifats de jonça (Aphyllanthes monspeliensis) de fulla glauca. Bardisses i oms cobreixen els marges entre feixes i envolten la roureda. El bosc és esponerós i ric en espècies. Allà on el bosc és discontinu hi predomina una boixeda amb garrics de verda lluentor.

6. Ocupació del terreny
Les ruïnes del poblat ibèric del Cogulló demostren que la zona ha estat ocupada pel homes des de l'època dels ibers. Els prats semblen haver estat ocupats per l'agricultura fins no fa més de 50 anys. Els racons més abruptes de la roureda semblen haver estat ocupats pel bosc des de temps immemorials. Justament en aquest fet rau el màxim interès de la Malesa

7. Interès
La roureda de la Malesa dóna una idea del que seria la vegetació primitiva i potencial en obagues de poc pendent i en fons de valls sense aigua freàtica. Sembla que la roureda s'ha anat expansionant al llarg d'aquest segle a costa dels conreus abandonats.

Com a tota la comarca, la forma, dimensions i pilositat de les fulles dels roures de la Malesa són extremament variables. Hi ha roure martinenc (Quercus humilis), roure de fulla petita (Quercus faginea) i roure cerrioide (Quercus x cerrioides). També s'hi troba l'arç blanc (Crataegus monogyna), l'auró negre (Acer monspessulanum) i la servera (Sorbus domestica). A les raconades més rocoses hi és freqüent l'alzina (Quercus ilex) i destaquen al peu de l'espadat alguns exemplars de grèvol (Ilex aquifolium). A les esquerdes de la roca també hi creix la figuera (Ficus carica) i fora del nucli de la roureda la pinassa (Pinus nigra ssp. salzmannii), pi blanc (Pinus halepensis) i pi roig (Pinus sylvestris).

Entre la gran varietat d'arbustos, els més abundants són el boix (Buxus sempervirens), la noguerola (Pistacia terebinthus), el tortellatge (Viburnum lantana) i l'heura (Hedera helix). I entre les herbes destaquen la viola vinosa (Viola willkomii), l'escabiosa negra (Krauntia arvernensis ssp. catalaunica), l'herba de Sant Robert (Geranium robertanium), la falsa alfàbrega (Saponaria ocymoides), la pebrotera borda (Vincetoxicum hirundinaria) i la pistolòquia (Aristolochia pistolochia). També és notable la presència de falgueres, com la dauradella (Ceterach officinarum), falzia blanca (Asplenium ruta-muraria), falzia roja (Asplenium trichomanes) i falguereta de cingle (Asplenium fontanum).

Als prats destaquen algunes flors com las de la jonça, la ruda de prat (Thalictrum tuberosum), el lliri dels blats (Gladiolus illyricus), la flor de l'home penjat (Aceras antropophorum) i, com a mínim quatre espècies d'abelleres. Finalment destaquen la presència de la bufalaga pubescent (Thymelaea pubescens), rar endemisme ibèric, i l'argelagó (Genista hispanica ssp. hispanica).

Pel que fa a la fauna, s'hi han trobat indicis de presencià del toixó (Meles meles), porc senglar (Sus scrofa) i serp verda (Malpolon monspessulanus).

Des del punt de vista geològic cal citar l'aflorament de calcària lacustre de finals de l'Eocè, on s'hi troben fòssils de gasteròpodes del gènere Melanoides. La zona està afectada pel plec-falla del Guix, un accident geològic associat a la presència d'evaporites subjacents.

8. Amenaces
El runam de les mines de potassa de Sallent s'acosta lentament a la Malesa. Les aigües dels torrents que l'envolten són saladíssimes i perjudiquen la vegetació. D'altra banda la tala encara es practica a la Malesa.